Com es calculen les legítimes a l'herència
Poques qüestions generen tants conflictes dins d´una família com el repartiment d´una herència. Quan mor una persona, el testament —si n'hi ha— reflecteix la seva voluntat, però aquesta no és completament lliure: la llei imposa certs límits per protegir els drets dels familiars més propers. Aquesta part reservada per llei rep el nom de legítima.
La llegítima garanteix que alguns hereus, coneguts com hereus forçosos, rebin sempre una porció mínima de l'herència, encara que el testador volgués disposar dels seus béns altrament. Però com es calcula aquesta legítima? A qui correspon i en quina proporció? Ho explicarem de forma clara i amb exemples pràctics.
Què és exactament la llegítima
La llegítima és una part del patrimoni del difunt que la llei reserva obligatòriament per a determinats familiars. L'objectiu és evitar que una persona pugui desheretar lliurement els seus descendents, ascendents o cònjuge sense causa justificada.
L'article 806 del Codi Civil espanyol ho defineix així:
“La llegítima és la porció de béns de què el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, anomenats forçosos”.
Això vol dir això, encara que una persona tingui plena llibertat per redactar el testament, no pot privar els seus hereus forçosos d'aquesta part mínima, excepte en casos molt concrets de desheretament justificat (per exemple, maltractament, abandonament o falta greu de relació).
Qui són els hereus forçosos
La llei estableix clarament qui són els beneficiaris daquesta reserva legal. Es tracta de tres grups, per ordre de preferència:
- Els fills i descendents respecte dels seus pares i ascendents.
- Mancant fills, LOS pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents.
- El cònjuge vidu, que té dret a una porció d'usdefruit sobre l'herència.
Per tant, si una persona mor deixant fills, ells seran els hereus forçosos principals. Si no teniu fills, ho seran els pares. I si no existeixen ni descendents ni ascendents, la llei protegeix el cònjuge vidu.
Com es calcula la llegítima dels fills i descendents
El cas més comú és el duna persona que mor deixant fills. En aquest supòsit, la legítima global equival a dos terços de l'herència, encara que amb matisos:
- Un terç de legítima estricta: és la part que es reparteix a parts iguals entre tots els fills.
- Un terç de millora: el testador el pot destinar, si ho desitja, per afavorir un o més dels seus fills o descendents.
- Un terç de lliure disposició: sobre aquest terç el testador pot disposar lliurement, és a dir, deixar-ho a qui vulgui, sigui o no familiar.
A la pràctica, si algú té tres fills, la llegítima estricta es divideix en tres parts iguals, una per a cada fill. El terç de millora es pot atorgar íntegrament a un d'ells —per exemple, a qui hagi cura del testador en els seus últims anys—, i el terç de lliure disposició es pot deixar a qualsevol persona, fins i tot fora de la família.
Aquest esquema combina protecció i flexibilitat, ja que garanteix un mínim a cada hereu, però deixa marge per premiar o compensar qui el testador consideri oportú.
La llegítima dels pares i ascendents
Si la víctima no té fills ni descendents, la llei reserva la llegítima als pares o ascendents. En aquest cas, la llegítima es calcula de manera diferent:
- Si viuen ambdós pares, la llegítima equival a la meitat del patrimoni.
- Si viu només un, li correspon una tercera part.
La resta de l'herència es pot distribuir lliurement, sempre que es respecti aquesta reserva.
Per exemple, si una persona soltera i sense fills mor deixant sol la seva mare amb vida, la mare té dret a una tercera part del patrimoni com a legítima. La resta pot ser destinat a qui el mort hagi triat al testament.
El dret del cònjuge vidu
El cònjuge vidu també té una protecció especial, però el seu dret no és a una part concreta de la propietat, sinó a un usdefruit sobre part de l'herència. És a dir, pot gaudir dels béns (utilitzar-los o percebre'n les rendes) durant la seva vida, encara que no en sigui el propietari.
La porció d'usdefruit que li correspon depèn de si hi ha altres hereus forçosos:
- Si el mort deixa fills o descendents, el cònjuge té dret a l'usdefruit del terç de millora.
- Si no hi ha descendents, però sí pares o ascendents, l'usdefruit recau sobre la meitat de l'herència.
- Si no hi ha ni descendents ni ascendents, el cònjuge té dret al usdefruit de dos terços.
Aquest dret es pot commutar, és a dir, canviar per una compensació econòmica o el lliurament de béns concrets, sempre que hi hagi acord entre els hereus.
Com es calcula el valor de la llegítima
El càlcul de la legítima parteix d'un concepte clau: la massa hereditària. És el valor total del patrimoni del difunt, però no n'hi ha prou amb sumar béns i restar deutes. La llei exigeix un procés més detallat:
- Se valoren tots els béns del mort (immobles, diner, inversions, vehicles, joies, etc.).
- Se resten els deutes i càrregues pendents.
- Se afegeixen les donacions que el testador hagués fet en vida, ja que es consideren una bestreta de l'herència.
Sobre el resultat daquest càlcul sapliquen les proporcions legals de llegítima.
Per exemple, si el patrimoni net ascendeix a 300.000 €, la legítima estricta dels fills seria 100.000 €, la de millora altres 100.000 €, i el terç de lliure disposició els 100.000 € restants.
Es pot desheretar un hereu forçós?
La regla general és que no, excepte en els casos taxats per la llei. El testador pot excloure un hereu forçós únicament per causes greus, com haver-li negat aliments, maltractament o injúries. Aquestes causes han d'expressar-se clarament al testament i, si l'hereu impugna, serà un jutge qui decideixi.
Per això, encara que la legítima de vegades es percep com una limitació a la llibertat de testar, també actua com un mecanisme de justícia familiar. Garanteix que els enllaços més directes no quedin completament desemparats.
El sistema de legítimes a l'herència busca un equilibri entre la llibertat personal i la protecció familiar. Permet a cada persona organitzar el seu patrimoni com vulgui, però sense oblidar que els fills, pares o cònjuge tenen drets que la llei preserva.
Per això, abans de redactar un testament o acceptar una herència, convé conèixer com es calculen aquestes legítimes i quins efectes tenen sobre el repartiment final. Els errors o malentesos poden generar conflictes familiars i litigis llargs i costosos.
Si vols aprofundir més en els aspectes legals de la llegítima, pots consultar la informació oficial sobre herències i successions a l'Administració espanyola, una font fiable que explica els drets i els procediments aplicables en aquests casos.
A la nostra web Advocat Herències trobaràs tota la informació i l'acompanyament legal que necessites per resoldre el teu cas amb tranquil·litat.
També us pot interessar aquest article: Per què heu de consultar un advocat d'herències a Sabadell, Badalona y Terrassa?
